En aquest article us volem destacar com treballem els primers agricultors, la mòlta dels cereals i la dieta durant el neolític.

En aquesta activitat s’incentiva el treball cooperatiu per aconseguir un objectiu comú: fer farina i elaborar unes postres ben prehistòriques.

Des de fa uns 10 milions d’anys, els grups humans han anat dominant i perfeccionant les incipients pràctiques agrícoles amb la domesticació i conreu de cereals i plantes com el blat (Ytiyicum aestivum), l’ordi (Hordeuym vulgare), o lleguminoses com la llentia (Lens culinaris) o la fava (Vicia faba).

La domesticació i cultiu d’aquests conreus va ser un esdeveniment molt important ja que va possibilitar l’obtenció d’aliments addicionals i la sedentarització d’aquests grups humans.

Els primers molins utilitzats per a la transformació dels cereals són els anomenats molins de vaivé que tenen un ús continuat en el temps  coexistint des del s.Va.C. amb el molí rotatori, així ho podem constatar arqueològicament en jaciments ibèrics catalans com el Mas Castellar de Pontós on s’han trobat 180 peces de molins en una de les seves estances.

Al Jaciment de Barranc de Gàfols, de l’estudi de les microrestes vegetals dels molins de vaivé es van identificar restes d’ordi, arrels i restes del processat d’aglans per a l’obtenció de farina.

Com a resultat dels diferents estudis d’aquestes restes, els arqueòlegs podem saber quina alimentació d’origen vegetal tenien aquests grups humans i reconstruir el paleoambient de la zona on s’establiren.

I com que per aprendre no hi ha res millor que fer les coses, en petits grups, molem els cereals sobre un molí de vaivé. D’aquest procés de mòlta fem farina i finalment fem unes postres ben prehistòriques.

A la vora del foc i mentre coguem les nostres galetes fem reflexió i debat amb els infants: Què hem fet de diferent respecte avui dia? Quins ingredients no hem posat? I si us agrada el dolç què obtenim de la natura que endolceix aquestes postres?

Un cop cuites,.., nyam nyam! A taula, ens sorprèn que ens agradin tant!