Pel que fa a Catalunya els documents més antics que es conserven sobre aquest joc daten dels anys 1376 i 1402, el primer de Torroja (Priorat) i el segon d’Igualada, els quals deixen constància del fet de la seva pràctica.

Amb l’adveniment de la dictadura franquista, el joc sofrí una sobtada decadència que en molts llocs suposà la quasi total desaparició. Al caire dels anys vuitanta, aprofitant el canvi de règim, el joc retrobà el seu lloc i es produí un reviscolament general.

El joc, simple i espectacular, té per objectiu tombar cinc de les sis bitlles de què consta. Per fer-ho, el jugador llença fins a tres bitllots des d’una distancia predeterminada.